Un nom que torna del passat
Al segle passat, la mal anomenada “Grip Espanyola” va quedar recordada com els anys de la pandèmia. Tot apunta que, en el futur, farem servir la mateixa expressió per parlar d’aquest temps que vivim. Les expectatives no són gaire encoratjadores: quan superem la crisi sanitària, ens quedarà afrontar la crisi social i econòmica.
La fragilitat del quotidià
El nou coronavirus ens ha mostrat com de fràgils són moltes coses que donàvem per segures: quedar amb amics, anar a bars, restaurants o concerts, viatjar, comprar en una botiga física… En un sol dia, moltes activitats amb les quals omplíem la nostra vida van desaparèixer o van quedar restringides.
Viure en la incertesa
No sabem si es trobarà un tractament definitiu per a la COVID-19, si la vacuna l’erradicarà, si sorgiran noves variants o fins i tot altres virus. Vivim condicionats: amb por al contagi i al confinament, ja sigui per un aïllament general o per ser contacte estret. Les possibilitats semblen infinites, i tot això ens afecta emocionalment.
Certeses que s’esfondren
Potser pensàvem que érem invulnerables, segurs dins les nostres societats “avançades”. Però el segle XXI ens ha anat traient seguretats: l’atemptat de les Torres Bessones i l’amenaça terrorista, la crisi financera de 2008, i ara la pandèmia de 2020. Potser, a partir d’ara, començarem a prendre més seriosament les advertències sobre el canvi climàtic.
El que podem aprendre
Tant de bo aprenguem que necessitem cuidar-nos, cuidar el planeta amb mesures reals de sostenibilitat, però sobretot cuidar-nos entre nosaltres:
- Cuidar els infants perquè creixin sans.
- Cuidar la comunitat.
- Cooperar i ser solidaris.
El canvi comença dins nostre
Quan volem que alguna cosa canviï, el primer pas és mirar-nos a nosaltres mateixos i reconèixer com ens sentim. Escoltar les nostres emocions ens ajuda a identificar què necessitem realment. No el que pensem que “hem” de fer, sinó allò que de veritat ens farà sentir millor.
