Una relació per pensar junts
En aquesta pàgina t’explico com entenc el procés terapèutic i com treballem conjuntament pacient i terapeuta.
La teràpia no és només parlar, sinó crear un espai on puguem pensar junts allò que costa de sostenir, posar-hi paraules i trobar noves formes de viure-ho. Treballar junts vol dir establir una relació de confiança i respecte, des de la qual puguis mirar-te a tu mateix d’una manera nova.
Comencem amb un diàleg
Anem a conversar, a establir un diàleg. Et faré preguntes; necessite conèixer-te per saber què et passa. Entre els dos anirem aclarint què t’ha portat fins aquí, i potser descobrim que hi ha més del que pensaves, o que el que hi ha és diferent.
És normal: mai abans havies vist les coses des d’aquesta perspectiva, una perspectiva que ens inclou als dos.
M’interesso per com et sents
M’interessa què et preocupa i com et sents. Em poso en el teu lloc, i això m’ajuda a entendre’t millor. Sovint t’explicaré la necessitat de parar i mirar-te a tu mateix: Què em passa? Com estic realment?.
No és fàcil parlar del que sentim, connectar-nos amb allò que tenim a dins pot fer por. Per això, t’acompanyaré al teu ritme, sense pressa, amb tot el suport que necessites.
La relació com a espai de canvi
La relació terapèutica no és neutral ni distant. És una trobada humana on la confiança, l’acceptació i la implicació emocional tenen un paper central.
La meua manera de treballar dona importància a aquest vincle, perquè és des d’aquesta connexió que poden emergir noves formes de sentir, entendre i transformar el que ens fa patir.
Viure amb més resiliència i alegria
La psicoanalista Sandra Buechler parla de l’alegria com un antídot universal davant les emocions negatives. Intentarem obrir-nos també a l’alegria, sabent que sovint la tristesa, la por, la ràbia, l’arrepentiment, l’ansietat, la vergonya o la culpa són presents.
Buechler defineix la capacitat per a l’alegria com la disposició a estimar la vida en qualsevol circumstància. És una idea que trobo molt valuosa i que em fa pensar també en la resiliència, la capacitat d’adaptar-nos a l’adversitat.
Crec que aquestes poden ser metes del nostre treball terapèutic: ser més resilients i viure amb més alegria.
Són objectius nobles, encara que a vegades puguen semblar pretensiosos. Però quan comencem una tasca com aquesta, és difícil no tenir les millors intencions.
