Vivim envoltats de pantalles: telèfons mòbils, tauletes, ordinadors, rellotges intel·ligents… El seu ús forma part del nostre dia a dia, tant a la feina com a casa. Però fins a quin punt ens ha de preocupar?
Quan es pot parlar d’ús abusiu de pantalles?
Definir què és un ús abusiu no és tan senzill. Podem basar-nos en el temps que passem davant la pantalla, en el tipus d’activitat que fem o en l’impacte emocional que ens genera.
Algunes investigacions fins i tot es pregunten si podem parlar pròpiament d’addicció al mòbil, i en quins casos aquest terme és adequat. El dilema és evident:
- És un problema de salut i benestar?
- O és simplement una nova manera d’estar al món?
Segurament, la resposta se situa en un punt intermedi.
El mòbil, una extensió de la nostra ment
Si fem una mica de caricatura, el mòbil és gairebé una extensió de la nostra ment i del nostre cos. Ha transformat la manera com ens comuniquem: missatges immediats, connexió constant amb la nostra xarxa social i accés a informació en qualsevol moment.
Aquest hàbit de revisar notificacions per veure reaccions o novetats és el que alguns investigadors anomenen vigilància online. Han trobat diferències entre persones en:
- El temps que passen pensant en comunicacions o contingut en línia.
- La urgència per respondre missatges immediatament.
- El grau d’observació de l’activitat dels altres.
Estrès digital i multitasca constant
Estar sempre disponible té avantatges, però també conseqüències negatives. Les demandes comunicatives de les TIC s’han relacionat amb alts nivells d’estrès, fins i tot en el temps lliure.
Parlem d’estrès digital per descriure situacions com:
- Multitasca: fer més d’una activitat a la vegada amb dispositius implicats (cuinar mentre es respon un missatge i s’escolta la ràdio).
- Pensament constant en la comunicació i els esdeveniments en línia, vinculat a la vigilància online (Freytag et al., 2020).
Aquesta sobrecàrrega pot afectar la concentració, la qualitat del descans i l’equilibri emocional.
Què és la vigilància online?
És l’hàbit de comprovar de manera repetida i quasi automàtica si hi ha novetats en les nostres aplicacions, xarxes o missatges. No només és un comportament actiu; també inclou estar pendent mentalment de possibles interaccions o notificacions.
Aquest estat de “connexió mental” permanent fa que costi desconnectar de veritat i afavoreix la sensació de saturació.
Com prendre consciència de l’ús que fem del mòbil
Moltes vegades utilitzem el mòbil sense pensar en com ens afecta. Prendre consciència és el primer pas per poder ajustar-ne l’ús.
Eines útils:
- Revisar el temps d’ús i les aplicacions més utilitzades (la majoria de telèfons tenen aquesta funció integrada).
- Fer pauses voluntàries i establir franges sense pantalles.
- Observar com ens sentim després d’estar molta estona connectats.
No es tracta de demonitzar la tecnologia, sinó de trobar un ús equilibrat que no comprometi el nostre benestar.
Referències
- De-Sola Gutiérrez, J., Rodríguez de Fonseca, F., & Rubio, G. (2016). Cell-Phone Addiction: A Review. Frontiers in Psychiatry, 7:175. https://doi.org/10.3389/fpsyt.2016.00175
- Freytag, A., Knop-Huelss, K., Meier, A., Reinecke, L., Hefner, D., Klimmt, C., & Vorderer, P. (2020). Permanently Online – Always Stressed Out? The Effects of Permanent Connectedness on Stress Experiences. Human Communication Research, 47(2), 132-165. https://doi.org/10.1093/hcr/hqaa014
